Benvinguts al meu món

El meu nom és Marta i sóc alumna de grau d'Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Motiu pel qual sorgeix aquest blog. En aquesta entrada us faré el que pot ser una descripció de mi mateixa. No se'm dóna massa bé parlar de mi però com el motiu és important intentaré fer-ho amb la bona intenció de no aburrir-vos i semblar massa egòlatra.

La raó per la qual estic estudiant educació primària actualment és complexa i diversa alhora. Us n'explicaré una mica la història. 

Des de ben petita he sentit especial admiració per l'educació i tot l'engranatge que es mou al voltant. El temps de l'escola i l'institut els recordo amb estima. Vaig tenir bons mestres i professors que juntament amb l'educació rebuda per la meva família em van ajudar en el meu creixement personal i acadèmic. 

Fa anys vaig començar el grau d'educació primària a una altra universitat. Malgrat la meva bona intenció vaig haver de deixar aquest projecte.

Uns anys més endavant vaig animar-me a fer un curs de formació professional de cures auxiliars d'infermeria. Aquesta va ser una bona experiència i vaig trobar feina aviat.

L'empresa on vaig anar a parar no cumplia massa amb la llei i el meu sentit ètic i els mals d'esquena em van fer replantejar la situació i en finalitzar el contracte després d'un any vaig decidir fer un canvi.

Aquí s'obria un nou període, havia de reinventar-me i canviar d'opcions laborals.

Potser valia més cobrar una mica menys però tenir qualitat de treball i sentir amor pel que fas. Així que vaig indagar en el món del lleure. 

Al principi em sortien suplències de pocs dies, 2 ô 3 i ho combinava amb una altra feina. Però després d'insistir i presentar-me com una persona competent i amb gallardia  va sorgir una plaça per acabar el curs. Així que començava la meva etapa com a vetlladora escolar.

En aquest període vaig fer varies coses. Primer presentar el canvi d'estudis a l'autònoma, molta paperassa de la qual semblava difícil obtenir-ne una resposta positiva. Però vaig estar de sort. També vaig fer una formació professional de 600 hores en atenció a alumnes amb necessitats educatives especials. Tot això ho combinava amb la feina, força estrès, però molt grata l'experiència i sobretot la recompensa després d'obtenir la titulació. 

Actualment treballo en un institut, feina que em serveix molt per experimentar en l'àmbit educatiu: trobar el meu rol, acostumar-me al funcionament de les escoles, i veure la realitat des de la pràctica i no tant des de la teoria. 

Divideixo la meva atenció a 3 joves principalment que pertanyen a dos cursos diferents. Un dels grups és semi-adaptat i tots els xavals presenten algun tipus de dificultat en el desenvolupament de la seva tasca escolar. El nivell és baix i a vegades la motivació costa de trobar. Les situacions personals també són complexes i no faciliten la feina però crec que amb paciència i vocació podem fer-nos tots plegats una etapa escolar més agradable. 

Així que entre adaptacions, acompanyaments, aprenentatge d'hàbits i valors es mou el meu pa. Com el sou no dóna per massa també treballo en un esplai de discapacitats. Aquests et retornen multiplicat per mil allò que els hi dons. A més la feina es mou en un àmbit de lleure per tant tots estem de festa i gaudint del cap de setmana. Però aquestes persones tenen quelcom especial, alguna cosa encisadora, que em fa sentir plenament bé. 

Avui dia la meva vida es complementa amb tot això, prop dels trenta i encara convisc amb la família, treballo de dilluns a dissabte, estudio 3 tardes en setmana, faig meditació i assisteixo a alguna sessió filosòfica, vaig al gimnàs quan estic motivada, tinc parella i gossa, surto amb alguna amiga que encara queda i passo estones amb la família. També ajudo amb la meva àvia malalta d'alzheimer sever i intento agafar-me cada dia com una oportunitat per gaudir de les petites coses i aprendre coses noves. 

Bé, com podeu comprovar sóc com una baldufa, de cul inquiet i busca-vides. La constància no és el meu fort, massa temps en un mateix lloc sense alè per la vida m'ofega. Però d'altra banda tinc aquell toc tradicional i conservador que creu en la vida en família, els fills, la feina estable però sempre amb un toc hippie i bohemi. No m'agrada seguir a les masses malgrat les segueixo més del que voldria. M'agradaria viure a prop de la natura, fora de la urbs i cultivar les meves pròpies verdures. Gaudir d'una feina que m'apassionés i crear una família en llurs valors en els que hi crec. Però és un ideal que encara falta temps per a què arribi. 

A part de tot això, tinc interès per conèixer altres cultures, em mouen tots els temes socials i sento profund plaer i benestar quan puc ajudar a una persona a fer la seva vida una mica millor. Es pot dir que sóc força servicial.

L'educació per a mi és una eina que ens obre portes i ens fa més lliures, ja no tan sols pel que fa al coneixement més acadèmic sinó per tots aquells aprenentatges significatius que donen un valor en l'experiència i ens ensenyen sobre nosaltres mateixos. 

M'agrada tot allò relacionat amb la filosofia, l'humanisme i la espiritualitat. En estones lliures llegeixo. També m'encanta la psicologia i el psicoanàlisi.

Em definiria com una persona sensible, intuïtiva, treballadora, una mica eixelebrada i amb caràcter. Sóc dòcil per regla general i fàcil de portar però que no vegi que tens males intencions perquè llavors et faig la cara i la creu. Crec en l'amor com un sistema de vida i el que valoro més de tot és la meva pau interior. Crec que és el meu màxim aliment. 
A vegades sóc desconfiada i d'altres confio massa en qui no deuria. Quan em coneixes, puc semblar una persona freda i distant però quan indagues una mica en mi veus que sóc una persona completament senzilla, propera i afable amb els demés. 
A la feina sóc responsable i m'agrada les coses ben fetes però sempre hi ha d'haver un moment per passar-s'ho bé. Sóc puntual i una mica organitzada. 
En els últims anys he descuidat una mica el meu pes, tinc una imatge saludable i acurada però caldria que rebaixés la meva massa corporal si més no per salut i sobretot modificar alguns hàbits. Sóc una mica ansiosa i de vegades inclús impacient. 
En l'amistat i en l'amor m'agrada donar llibertat en les relacions crec que cadascú té els seus propis problemes existencials i no cal d'afegir-ni. Així que si et passes un temps sense dir-me res perquè has anat atrafegat i desprès ressorgeixes de les penombres allà hi seré. 
A vegades puc semblar rebuscada però no és per malícia és que m'agrada trobar el sentit profund i autèntic de gaire bé tot allò important que faig. Sóc sensible a les crítiques amb els anys he après a acceptar-les millor sobretot si vénen amb estima i positivisme. 
No m'agraden els llocs amb massa soroll i la gent massa barroera. Quan viatjo encara que sigui al Garraf m'agrada perdre'm pels carrers del lloc on sigui, no suporto les visites guiades ni amb massa gent. Prefereixo agafar un llibre, diners, uns auriculars i passejar fins a trobar un raconet on observar la bellesa del lloc on em trobi. Sóc una mica mística en aquest sentit. Quan surto a sopar m'agrada anar a llocs nous amb encant i provar gastronomia d'arreu del món. No tinc intenció de meravellar a ningú amb les coses que faig simplement les faig perquè em fan sentir bé però si les comparteixes de bona gana amb mi i t'hi trobes a gust és el millor regal que em pots fer. M'encanta riure de fet sóc una persona que somriu molt i crec que és millor veure les coses d'aquesta manera. No suporto la "teleporqueria", ni els programes sensacionalistes, ni els llibres mal escrits; en la música faig una excepció perquè de vegades escolto verdaderes porqueries però suposo que és el pum-pum de la cançó que m'alegra. No m'agrada tampoc la gent massa hipòcrita o superba, està bé posar-se una màscara en segons quins contextos però no s'ha de ser superficial en excés. Al final el que t'omple l'ànima és l'interior de les persones i d'això no en tinc cap dubte des de ben petita que ho sé. L'honradesa i la humiltat són valors que poso en alça alhora de tractar amb algú. M'encanta aprendre coses noves, em prenc la vida com un llarg aprenentatge i malgrat en èpoques difícils això costa de creure al final, t'adones que sí. Fujo de la gent negativa i pessimista, penso: "quin rotllo!". Faig donacions a Unicef i algun dia m'agradaria fer un viatge de col·laboració a Àfrica. 

El meu màxim projecte a llarg termini termini és acabar el grau. Si no puc per alguna raó tinc un pla b que podria resultar. Entre tant, seguir amb la meva feina de vetlladora i a l'esplai. I gaudir d'alguna estona de sol prenent alguna cosa mentre escoltes o llegeixes quelcom que t'entusiasma, passejar amb la gossa per la Barceloneta o per la Mola, estudiar, algun sopar amb amics o la família, llargues converses i nits d'arreglar el món amb la parella. I sobretot gaudir de la vida perquè el cap i a la fi és el que ens endurem.